24 maig Lents progressives Freeform per veure-hi amb claredat a totes les distàncies
La nostra capacitat per enfocar de prop es va perdent amb l’edat, fent-se evident a partir dels 45 anys. És un fet fisiològic que ens afecta a tots i que es manifesta, ara més que mai, davant la necessitat d’estar connectats a dispositius digitals que solem posicionar entre 30 i 60 cm de distància dels ulls.
Per què fer servir lents progressives Freeform?
Veure-hi còmodament a totes les distàncies a través d’uns progressius no sempre és evident i depèn de cadascú. Hi ha persones que s’hi adapten gairebé de forma immediata, mentre que per a altres pot ser més complicat i un procés més llarg.
El que està clar, però, és que quan l’ull perd la capacitat d’enfocar, uns bons vidres progressius ens permeten veure-hi amb claredat a totes les distàncies, enfocant per nosaltres.
En aquest sentit, les lents Freeform d’última generació suposen la fi de la inadaptació als progressius, ja que en mirar pel punt de la lent que conté les diòptries necessàries corresponents a la distància que ens interessa, podrem veure sense esforços la imatge enfocada.
Limitacions de les lents progressives convencionals
Els vidres progressius convencionals són la solució més còmoda un cop ens acostumem a fer-los servir. Tot i que el seu disseny té certes limitacions que ens poden fer tirar enrere quan els provem o, fins i tot, poden fer que vulguem deixar-los d’utilitzar.
Les limitacions més comunes dels vidres progressius afecten la qualitat òptica de la imatge a causa de:
- Aberracions òptiques com l’astigmatisme oblic, que es tradueixen en borrositat, distorsió, abonyegament o magnificació de la imatge en mirar pels laterals del vidre. Entres altres, en moure’ns, poden generar una sensació d’inestabilitat o mareig i, fins i tot, mal d’esquena i cervicals per culpa d’adoptar postures forçades.
Imatge 1: amb aberracions
Imatge 2: sense aberracions
- Poca precisió diòptrica en punts distants al centre de la lent, degut a limitacions d’una tecnologia de fabricació tradicional que no permet correccions quan les mesures no són estàndard (graduacions altes, asimetries…) ni introduir altres paràmetres de personalització importants per millorar la comoditat de visió.
El disseny de passadís és estàndard i sol presentar una limitació crítica del camp visual en mirar a distàncies intermèdies (distància de treball amb l’ordinador). Hem d’aprendre, doncs, a mirar sense sortir d’aquest passadís i anar a buscar amb els ulls el punt del vidre pel qual hi veiem nítidament.
Quan sembla que les limitacions superen els avantatges, hi ha usuaris que acaben abandonant l’ús de les lents progressives en un moment en què ja no s’hi veu sense ulleres, ni amb ulleres de lluny, ni amb ulleres de prop. Sens dubte, una decisió que, en la majoria dels casos, compromet tenir una visió nítida, especialment en zones intermèdies.
Per què escollir les lents progressives Freeform?
Tot i que la tecnologia digital Freeform va incorporar-se en la fabricació de lents progressives fa 30 anys, a Alemanya, és ara quan els resultats comencen a ser notoris.
Per superar les limitacions de qualitat òptica de les lents progressives i, a més, donar resposta a les necessitats visuals donades per les exigències del món digital, la indústria de les lents oftàlmiques ha evolucionat cap a les anomenades lents Digitals o Freeform d’última generació.
Mitjançant complexos algoritmes, s’arriba a un càlcul numèric de graduació que es transmet en el tallatge punt a punt de la lent Freeform (veure imatge “tallatge punt a punt”), obtenint una lent personalitzada que s’adequa a les necessitats visuals de cadascú.
Un ordinador – servidor central té accés als paràmetres personalitzats de cada usuari (facilitats pel professional de la visió), que utilitza per a modelar la lent ideal en un procés online a temps real.
Gràcies al funcionament d’un software, capaç d’integrar una varietat de paràmetres mai considerats fins ara en la confecció dels programes de disseny de la lent, el disseny final ja no està subjecte a les limitacions d’un patró estàndard i permet acomodar el passadís de visió nítida segons les demandes visuals de cadascú.
Imatge: tallatge punt a punt
Paràmetres de personalització de les lents Freeform
Encara que no tots els fabricants consideren els mateixos paràmetres de personalització, els més significatius són:
- Edat: després de l’adolescència, la pupil·la es va fent més petita i reacciona de forma menys eficaç al canvi de lluminositat. De fet, en plena joventut, el diàmetre de la pupil·la pot regular la llum que entra al globus ocular variant de 8mm amb poca llum fins a 1,5 mm amb molta llum (veure imatge: diàmetre de la pupil·la).
La il·luminació que arriba a la retina i la profunditat de focus es veuen afectats per la disminució del rang de diàmetre pupil·lar amb l’edat. A més, la nostra capacitat d’enfocar decau progressivament, fins que als 70 anys passa a ser nul·la.
Així doncs, el disseny de la lent no serà el mateix per una persona de 45 anys que per una de 65. Aquests canvis fan que les nostres necessitats visuals per a veure amb claredat canviïn en cada etapa de la vida.
Les lents Smartlife de Zeiss ja incorporen l’edat com a principal paràmetre de disseny.
Imatge: diàmetre de la pupil·la
- Estil de vida: els nostres hàbits visuals i la nostra manera de mirar han canviat amb la necessitat d’ús dels dispositius digitals. A la feina, hem de canviar constantment l’enfocament d’una pantalla digital a l’altra sense perdre massa temps ni concentració.
Conduint, veure nítidament el navegador i enfocar la carretera pot suposar un gran repte quan la vista cansada o presbícia és evident. Hem de passar d’una zona de visió a una altra ràpidament i, sovint, en moviment. Un fet que passa factura al nostre sistema visual.
Aquí comença una bateria de molèsties: el “Computer Vision Syndrome” (tensió ocular, mal de cap, visió borrosa, ull sec, dolor muscular al coll i a l’espatlla), inseguretat al veure-hi borrós, ulls vermells, picor, enlluernament per desenfocament, etc.
Ara, mitjançant un qüestionari, és possible conèixer les àrees de visió que més ens interessen i acomodar el disseny de la lent per a veure nítidament i sense esforç allà on més ens cal (distància de treball). Es consideren també els canvis en la nostra conducta visual condicionats per estar connectats i en moviment.
Seiko ha creat un codi que identifica les nostres preferències visuals per a dissenyar les seves lents Brilliance.
Lent tradicional
No dissenyada per a treballar amb ordinador
Lent Freeform
Dissenyada per treballar amb l’ordinador
- Model d’ulleres: s’ha de tenir en compte la forma de les ulleres que elegim i com s’adapten a la cara en la millora del disseny del progressiu.
La distància dels vidres als ulls (distància de vèrtex), l’angle del vidre amb la vareta (angle pantoscòpic) i curvatura de la muntura (angle de galve) són paràmetres que poden ser modelats amb tècniques de “raytracing” per aplicar les correccions òptiques quan aquestes mesures difereixen de les mesures estàndard. Per exemple: una ullera corbada pot esdevenir un molest astigmatisme oblic i un augment no desitjat de diòptries en mirar pel centre pupil·lar.
La forma de la muntura també condiciona la llargada i distribució del passadís de visió nítida. Els dissenys tradicionals no permeten canviar la forma del passadís. Si la muntura és petita, es talla la zona de visió de prop o es comprimeix el passadís augmentant les aberracions. Ara ja és possible acomodar el passadís a la forma de la muntura sense sacrificar qualitat de visió.
A més, la recent incorporació de noves tecnologies basades en estudis de conducta visual mitjançant l’anàlisi del camp binocular mentre ens movem connectats al mòbil, a la tauleta i a l’ordinador ajuden a dissenyar un perfil visual òptic segons la nostra manera de moure els ulls i el cap en mirar. S’incorporen noves tecnologies (Smart Dynamic Optics, Digital Zoom Equaliser, Inteligence Magnification Control,TwinEye 360, Wavefront Advanced Vision Enhancement. Nanoptix, SynchronEye, etc.) que van especialitzant-se segons s’avança en l’estudi del nostre comportament visual.
Les lents Freeform permeten personalitzar el disseny de les lents progressives amb l’objectiu d’introduïr les necessitats visuals de cada individu i fabricar un vidre a mida segons paràmetres o mesures mai considerades fins ara com: la distància de treball, l’estil de vida, el perfil visual, l’estil i ajustatge de la ullera, els canvis fisiològics amb l’edat relacionats amb la lluminositat que ens arriba a la retina, la relació entre la graduació dels dos ulls per a equilibrar la visió binocular…
Així doncs, la combinació de noves tecnologies de fabricació que permeten una precisió < 0.01 diòptries punt per punt de la lent, un software capaç d’integrar mesures personalitzades i un professional de la visió capaç de captar i transmetre aquests paràmetres personalitzats, està fent possible una adaptació gairebé automàtica als vidres progressius per a tothom.